Platets voladors

Earth vs. Flying Saucers (1956)

El mes de juny de l’any 1947 el pilot americà Kenneth Arnold veié des de la seva avioneta una formació de nou estranyes naus que no havia vist mai. Volaven a prop del Mount Rainier a l’estat de Washington. El mateix Arnold batejà aquestes naus com “platets voladors” i així va néixer una de les llegendes urbanes més populars del segle XX. Posteriorment es va dir que aquestes naus eren avions militars en proves d’un nou tipus, però ja ningú en va fer cas.

L’ambient de guerra freda, la por que provocaven les armes atòmiques, la psicosi d’una invasió imminent per part d’enemics ignorats, tot això féu que veure ovnis al cel es tornés una cosa freqüent als anys 50. I naturalment els platets voladors arribaren al cinema.  Podem citar algunes pel·lícules com The Thing of Another World (1951) de Christian Nyby, un film claustròfobic amb un extraterrestre monstruós que influirà a moltes pel·lícules posteriors, The Day the Earth Stood Still (1951) de Robert Wise, que és una advertència sobre l’amenaça atòmica feta per Klaatu, un extraterrestre paternalista, Invaders from Mars (1953) de William Cameron Menzies, on un nin s’enfronta a una invasió de marcians, War of the Worlds (1953) de Byron Haskin, adaptació de la novel·la de Wells, o Earth vs. the Flying Saucers (1956) de Fred F. Sears, on els platets voladors són decididament agressius.

L’amenaça extraterrestre de la dècada dels 50 va desaparèixer de les pantalles durant els 60. La peculiar atmosfera d’aquests anys féu que el fenòmen que tanta gent deia veure, però del que ningú mai no ha pogut aportar proves certes davant la ciència, féu que els extraterrestres esdivenguéssin portadors de pau i germanor universals. Això donà peu fins i tot a derivacions sectàries barrejades d’ideologia hippy. L’arribada d’aquests missatgers benèfics de l’univers semblava imminent. Tant propera semblava que Steven Spielberg filma el 1977  Close Encounters of the Third Kind, on l’adveniment dels extraterrestres es filma com una barreja entre les pel·lícules de Cecil B. DeMille i un espectacle de discoteca. Però bé, erem als temps de Saturday Night Fever.

El mateix Spielberg continuarà essent el difusor d’aquesta propera arribada amb ET the Extra-Terrestrial (1982), un melodrama sentimental de ciència ficció per a infants, que demostra la perícia tècnica del director per assolir bons ingressos de taquilla.

A l’altra part de la balança estarien Ridley Scott i el seu Alien (1978) o el Predator (1987) de John McTiernan, on els extraterrestres de torn ja no tenien res de bons al·lots.

Erem ja a l’època de Reagan i el món ja no estava per bromes, com tampoc hi està ara després de que els EUA rebéssin l’impacte terrorista del 11-S. El mateix Spielberg ha abandonat els seus extraterrestres bonifacis i filma una nova versió de War of the Worlds (2005), la novel·la de H.G. Wells ja citada, on els EUA són envaïts per uns marcians gens amistosos.

Com a curiositat hauriem de citar la pel·lícula del director català Oscar Aibar Platillos volantes (2003), que recull un cas de crònica negra, on uns obrers de Terrassa esdevenen investigadors del fenòmen ovni als anys 70 i trien el suïcidi per tal de poder reunir-se per a sempre amb les suposades entitats extraterrestres. A això en Marx li hagués dit alienació.

Francesc Barceló

(Publicat a la revista Blanc i negre, nº 25, abril de 2006)