Beisbol i cinema

   

                                                   Gary Cooper y Babe Ruth

El beisbol és l’esport nacional americà i Hollywood s’ha encarregat de reflectir-ho en un bon grapat de pel·lícules de qualitat diversa. El beisbol neix l’any 1845 amb la fundació del Knickerbocker Baseball Club of New York. El seu reglament es fixa ja a l’any 1858. No explicarem aquí el desenvolupament d’un partit de beisbol, però podem dir que a una primera ullada a nosaltres ens pot resultar gairebé incomprensible. Bé, el futbol nostre és més senzill, però l’esport que comentam no deixa de ser tan emocionant com aquest.

Normalment el cinema americà ha adoptat un to èpic quan es tractava de films biogràfics sobre gran jugadors. Un exemple típic és The Pride of the Yankees (1942) de Sam Wood, on Gary Cooper interpreta a Lou Gehrig (1903-1941), un jugador mític dels New York Yankees, que morí molt jove d’esclerosi lateral, malaltia que agafà el seu nom. El to del film és totalment hagiogràfic. Com ho és el de The Stratton Story (1949), també de Sam Wood, amb James Stewart interpretant la figura de Monty Stratton (1912-1982), “pitcher” (el que llança la pilota) dels Chicago White Sox. Aquest, tot i havent perdut una cama en un accident de caça, tornà a jugar a les lligues menors al cap de vuit anys. Fins i tot Ronald Reagan interpretà a Grover Cleveland Alexander (1887-1950) a The Winning Team (1952) de Lewis Seiler. Alexander era el “pitcher” dels Saint Louis Cardinals i va ser l’heroi de la final del campionat de 1926 que els Cardinals guanyaren als New York Yankees. Finalment hem d’esmentar el film The Babe (1992) d’Arthur Hiller on George Herman “Babe” Ruth (1895-1948), el millor jugador de la història del beisbol, és interpretat per John Goodman. El seu rival més aferrissat fou  Ty  Cobb (1886-1961), intepretat per Tommy Lee Jones al film Cobb (1994) de Ron Shelton.

Però no sempre el cinema ha tractat els aspectes més afalagadors d’aquest esport. Un escàndol famós de corrupció tingué lloc a la final del campionat de 1919 on els Chicago White Sox perderen davant els Cincinnati Reds. Vuit membres dels White Sox foren acusats de perdre voluntàriament per cobrar un suborn relacionat amb les apostes. Entre ells es va veure implicat “Shoeless”  Joe Jackson (1888-1951), un altre jugador mític, que sempre declarà que era innocent però que no es va lliurar mai de la taca de corrupte. Aquests fets els conta el cineasta independent John Sayles al seu film Eight Men Out (1988). L’ànima en pena, per dir-ho de qualque manera, de “Shoeless” Jackson és la que s’apareix a Kevin Costner al film Field of Dreams (1989) de Phil Alden Robinson, un film estrany però emocionant en la seva raresa, que invoca fins i tot la figura de J.D. Salinger. El film arriba a identificar el país amb l’esport i l’esport amb el país a un segle XX on els nordamericans han acumulat errors, canvis i decepcions, però el que sembla immutablement bo en el record de tots és aquest joc i els seus herois.

Si aquest film adaptava una novel·la de W.P. Kinsella, The Natural (1984) de Barry Levinson n’adaptava una altra de Bernard Malamud. La pel·lícula seguia un procés de caiguda i ascensió personal, sense renunciar a unes certes arrels mítiques en la figura del protagonista (Robert Redford).

Altres pel·lícules abandonen el terreny del drama per situar l’acció dins la comèdia directament. Així trobam títols com Bull Durham (1988) de Ron Shelton, Major League (1989) de David S. Ward o Mr. Baseball (1992) de Fred Schepisi. La seva vàlua és més be mediocre. El beisbol femení durant la Segona Guerra Mundial apareix a A League of Their Own (1992) de Penny Marshall.

Si ens demanam per què aquest esport té una filmografia tan abundosa als Estats Units i a Europa un esport tan popular com el futbol gairebé no en té, possiblement la resposta sigui que Estats Units és una nació amb només dos segles d’història. Així, té poc on arrambar-se per trobar mites i herois nacionals que compleixin la mateixa funció que a Europa puguin tenir els mites formats a l’Edat Mitjana o abans, els mites que uneixen els pobles com a tals i formen la seva identitat.

Francesc Barceló

(Publicat a la revista Blanc i negre, nº 27, octubre 2006)