jueves, 6 de octubre de 2011

Wyatt Earp, Frontier Marshall

Un matí assolellat el sheriff del poble deixa passar el temps mig avorrit mentres seu a un balancí. Els genets i la gent van i vénen. Cansat de la seva positura allarga les cames i en recolza una a la columna de fusta de la porxada. El sheriff es diu Wyatt Earp. El poble és Tombstone i l'any 1881. La pel·lícula és My darling Clementine, de John Ford.

Henry Fonda a My darling Clementine (1946)
 
Però qui és Wyatt Earp? És un personatge que ens trobam a molts westerns com a figura principal o secundària i que va tenir una existència real i ben documentada, fins al punt que ell mateix col·laborà a una mena de biografia seva que es publicà el 1931. En aquest article repassarem breument la seva vida i les pel·lícules on apareix..

Wyatt Berry Stapp Earp va néixerel 19 de març de 1848 a Monmouth (Illinois) i creixé com un al·lot de camp a una granja d’Iowa. El 1864 la seva família s’establí a Califòrnia. Treballà com a conductor de diligències i caçador de búfals. Després començà la seva relació un tant ambígua amb el món de la llei i la justícia. Fou “marshall” a les ciutats de Wichita, Kansas i Dodge City (Kansas). Sobre aquesta etapa dirigí Jacques Tourneur el 1955 el film Wichita, on Earp està interpretat per Joel McCrea.

En aquells anys va fer amistat amb altres personatges com Bat Masterson i Doc Holliday, personatges cinematogràfics també, i establí la seva reputació d’home de la llei i jugador. Morí la seva primera dona i un segon matrimoni sembla que no funcionà. Pareix esser que també tingué problemes amb l’alcohol. Aquests aspectes obscurs de la seva vida apareixen reflectits al film citat de Lawrence Kasdan, que és pràcticament una biografia sencera del personatge, encara que irregular i fallida.
Ell i la seva família es traslladaren posteriorment a la ciutat de Tombstone (Arizona), on tingué lloc l’episodi més famós de la seva biografia. Obtingué la concessió de joc al “Saloon” Oriental i conegué la seva tercera dona, Josie. El 1881, una enemistat amb la família Clanton acabà amb el famós duel a l’OK Corral. Prèviament els Earp s’havien fet triar com a homes de la llei a la ciutat. Moriren tres components de la família Clanton. Els tres germans Earp, Virgil, Wyatt i Morgan, sobrevisqueren juntament amb Doc Holliday.

Aquest episodi queda reflectit a alguns dels millors exemples del gènere western: Pasión de los fuertes (My Darling Clementine , 1946) de John Ford, on Wyatt és interpretat per Henry Fonda, i Duelo de titanes (Gunfight at the OK Corral, 1957) de John Sturges, amb interpretacions de Burt Lancaster (Earp) i Kirk Douglas (Holliday). Lancaster parlà amb gent que havia conegut personalment a Earp per preparar el seu paper.

L’enemistat de les dues famílies Earp i Clanton prosseguiria després del duel amb més morts i venjances per ambdues parts. John Sturges recull aquesta etapa al seu film La hora de las pistolas (Hour of the Gun, 1967), on James Garner és Wyatt Earp, i Lawrence Kasdan al seu film incideix en el fet de la posició d’Earp com a representant de la llei per efectuar la seva venjança.

Entre 1885 i 1887 Earp i la seva dona viuen a San Diego (Califòrnia). Ell continua jugant i inverteix els doblers en propietats i “saloons”. També es dedica a les carreres de cavalls. El 1897 trobam la parella a Alaska durant la febre de l’or, on posen un altre “saloon”. El 1901 s’estableixen a Tonopah (Nevada) amb negocis de joc, “saloons” i mines.

Wyatt Earp passà els seus darrers anys explotant negocis de mines al desert de Mojave, però el matrimoni estiuejava a Los Angeles on feren amistat amb els primers artistes de Hollywood i vivien de les seves inversions en propietats i mines. Earp es dedicà a assessorar els primers westerns que es filmaren, entre ells els de William S. Hart (1864-1946), el primer cowboy de la pantalla, i Tom Mix (1880-1940). La relació entre Earp i Tom Mix apareix al mediocre film Asesinato en Beverly Hills (Sunset, 1988) de Blake Edwards, on James Garner torna a esser Earp i Bruce Willis és Tom Mix.

Wyatt Earp també es topà amb Charles Chaplin, que coneixia prou bé la seva fama de pistoler, i amb un jove John Ford, amb qui parlà extensament del famós duel a l’OK Corral de Tombstone. La conversa, on Earp describí el duel com si d’una acció militar es tractàs, segurament serví molts anys després per filmar les escenes de Pasión de los fuertes, la millor pel·lícula sobre el personatge i un dels films més inspirats de John Ford, encara que tergiversi un tant els fets. Earp també apareixiria, encara que episòdicament, a un dels darrers films de Ford: El gran combate (Cheyenne Autumn, 1964). L’interpretava James Stewart.

Finalment Wyat Earp morí a Los Angeles a l’edat de 81 anys el 13 de gener de 1929. El 1931 es publicaren les seves memòries escrites en col·laboració: Wyatt Earp, Frontier Marshall.


                                                                         Francesc Barceló Pastor

(Publicat a la revista Blanc i negre, nº 11, juliol de 2003)
  

No hay comentarios:

Publicar un comentario